Hello and welcome to Trevor and Eva's trip around the America's!


Hola i benvinguts al viatge del Trevor i l'Eva per les Amèriques!


Journey to the end of the world / El viatge a la fi del mon

 We left Rio Grande on a cold and windy morning as temperatures had taken a major nose dive over the past few days. Having spent some time driving through pampas the further south we got we started to se more and more trees and the scenery got more mountainous. When we stopped to admire the view we met a nice chilean guy, Francisco, who has travelled from Alaska to Ushuaia on his BMW 1200GSA bike. As we were talking to him we noticed a lot of cloud up ahead in the Garibaldi pass, a mountainous and windy strech of road we had to take to lead us to Ushuaia, which we asumed it was a rain shower but only  when we got into it we realised it was a snow shower!  Wow, we have been driving through sand storms, torrential rain, scorching temperatures, and now snow to top it all off.  The three of us had to stop again about 10Km up the road as the conditions worsen and it was imposible to see where we were going.  

Sortim de Rio Grande un mati fred i ventós ja que les temperatures han baixat considerablement aquests últims dies. Desprès d’haver conduit per la pampa uns quants dies quan tirem cap el sud comencem a veure mes arbres, mes verd i mes muntanya. Quan parem a veure les vistes ens trobem amb el Francisco, un noi Xilè molt simpàtic que viatge des de Alaska fins a Ushuaia amb la seva BMW 1200GSA. Mentre petem la xerrada ens adonem de que mes endavant cap el pas de Garibaldi, un pas muntanyós que porta fins a Ushuaia, tot està molt emboirat i sembla que ve pluja, però no es fins que ens hi apropem que ens adonem de que no es pluja sinó neu! Guau..., hem conduit a traves de turmentes de sorra, pluja torrencial, altes temperatures i ara per arrodonir-ho la neu!! Uns 10Km despres tots tres vam haver de parar ja que les condicions de conducció eren cada vegada pitjor i no veiem per on anàvem.

We had a 20minute break from the snow and then continue on to Ushuaia. Once we were passing the big sign welcoming us to the most southern city  you can drive to in the world, we started to feel  a sense of achievement and satisfaction  to finally having reached our destination.

Parem per uns 20 minuts i quan la neu para continuem cap a Ushuaia. Quan hi arribem i passem la senyal que ens dona la benvinguda a la ciutat una sensació de gran satisfacció per haver arribat a la nostra destinació ens plena el cor de joia. 

The following day after we got to Ushuaia we drove the last 23Km to La Pataia in the Tierra del Fuego National Park, to the sign post that officially marks the end of Ruta 3, the most southern point you can drive to in the world and took the obligatory photos.

El dia següent vam conduir els últims 23Km de la Ruta 3 cap a La Pataia dins del Parque Nacional Tierra del Fuego, que es el punt mes austral del mon on un hi pot arribar conduint, i ens vam fer les fotos de rigor.

Once in this part of the world we decided also to take a 6 hours boat trip through the Beagle Channel were we visited a pinguin colony. Stunning scenery and loads of marine and bird life along the way.

Ja que som a aquesta part del mon decidim de fer un viatge de 6 hores amb vaixell pel Canal de Beagle per anar a veure una colònia pinguinera. Van poder disfutar de magnífics paisatges i de molts ocells i molta fauna marina durant la travessia.

We met a few other people on bikes once we were here. Chris, an english hillbillie (as he calls himself) who made it from Alaska to Ushuaia in only 2 months, who seems to have sleeping outdoors and not paying for ferry rides down to a fine art!!! Ha, ha,haaa, fair play to you! Also met Anja and Holger, a german couple who is on the road with their BMW 650 Dakar’s for the brains of 3 years! Best of luck guys!

Mentre erem per aquest indret vam trobar a varia gent viatjant amb moto. El Chris, un hillbillie anglès (aixi es com ell parla d’ell mateix) que ha viatjat des de Alaska fins a Ushuaia en nomès 2 messos, i que de dormir a l’aire lluire i de no pagar en els ferrys n’ha fet un art!!! Ja, ja,jaaa, ben fet noi! També hem conegut a L’Anja i el Holger, una parella d’Alemanys que ja portem 3 anys viatjant amb les seves motos BMW 600 Dakar, molta sort nois!

After reaching the turning point of our trip we started to head north for Buenos Aires throught the flat Patagonian pampas, on a never ending 3000Km straight road and where the main highlight was the cruel patagonian wind which nearly blew us off the road on quite a few occasions.  Thankfully the wind started to decrease and the temperature started to increase the closer we got to Buenos Aires. It was nice to leave behind the stuffed teddy bear look and start wearing t-shirts again.

Un cop ja hem assolit el punt de retorn del nostre viatge comencem la escapada cap a Buenos Aires a traves de la pampa Patagònica, un viatge per 3000Km de carretera plana i recta inacabable, i a on l’estrella es el fort vent Patagònic que quasi ens treu fora de pista ens algunes ocasions. Gracies a deu el vent va de baixa en quan ens anem apropant a Buenos Aires i la temperatura comença a pujar. Aixi que deixem enrere el look ‘osito de peluche’ per les samarretes de màniga curta.

Luckily we timed our entry  to Buenos Aires for Sunday morning, as after living here for 4 months before we stared our trip we were well aware of the crazy driving in this city, but after having dealt with crazy driving all the way along (specially Peru, Bolivia and most of Central America) we found the driving in Buenos Aires to be quite civilised this time around, amazing what you can get used to!We headed down to Dakar Motors headquarters,  a garage/hostel in the suburbs of Buenos Aires, where Javier and Sandra opened their doors to us and helped us organising the paperwork to fly the bike home.

Vam planejar de entrar a Buenos Aires en un diumenge ja que després de viure-hi 4 mesos, abans de començar el viatge, ja sabíem que la conducció aquí es una mica boja, però ens trobem que desprès d’haver experimentat la bogeria dels països de l’Amèrica Central així com Perú i Bolívia ens trobem que el tràfic aquí no es tan dolent com recordàvem! Vam anar cap a Dakar Motors, una garatge/hostel a uns dels barris de la perifèria de la ciutat, a on el Javier i la Sandra ens van obrir les seves portes i ens van ajudar a organitzar l’enviament de la moto cap a casa.

Surprisingly this took only a couple of days and before we knew it we were bikeless, felt like if a member of the family was missing, so with our plastics bags filled with the few clothes we had left we moved onto downtown Buenos Aires.  We chilled out here for a couple of days to enjoy the sun and the local steaks,  and a few days later all the tiredness really started to hit us so we decided to get back home, to rest among our own comforts as we both found Buenos Aires very noisy and far too busy for us at this moment in time.

Per sort tot això va anar bastant ràpid i de cop i volta ens vam trobar sense la moto i ens va semblar com si un de la família s’hagués marxat. Vam agafar les bosses de plàstic amb la poca roba que ens va quedar i vam anar cap al centre de la ciutat. Aquí vam passar un parell de dies descansant i gaudint del sol i dels ‘asados’, fins que ja cansats de tot el viatge vam decidir de tornar cap a casa i poder descansar en pau ja que en aquest moment vam trobar Buenos Aires massa sorollós per nosaltres.

Back home now, so this is the end of our Aventura Panamericana, 4 and a half months of great experiences, amazing places and lovely people along the way. An experience to remember for years to come. We would like to mention and thank a few people:
First of all we would like to thank Marie-France and Brian, you were an inspiration to us and a great source of information, your blog was like a bible to us and accompanied us along the way. Best of luck with your future sidecar adventure! To Dan Toporosky, a kind and generous man who gave us a helping hand and most of his free time when we visited San Diego, Dan is a fountain of wisdom on Mexico and Guatemala,as he has travelled extensevely in this areas by motorcycle himself. Thanks a lot Dan, regards to your lovely wife Teresa and say hi to the ‘unemployed and underemployed’ members of the BMW owners club in San Diego, we enjoyed breakfast with you! To Jorge Neira in Iquique, Chile, for pulling off a logistical miracle by organising to get two tires from Iquique, in Chile to La Paz in Bolivia for us where were seriosly stuck, and for his trust and his good advise on Chilean and Bolivian routes and tracks. To Marta and Kurt, for a lovely evening spend in a local restaurant in Monticello, Utah, lovely to meet you and hopefully your dream visit to Ireland will become a reality soon. To Denis in Seattle, thanks for a great laught at the BMW Motorrad in Seattle and for the great tips on routes in Washington state. To Hanna, our favourite ciclist, a pure spirit if there ever was one, lovely meeting you in Panama, we will be following your wonderful pictures and stories on your way down to the end of the world. To Mauricio and his team at Ruta 40 BMW Motorrad in Medellin for their assistance. To Socorro and Rodolfo, the amazing ‘abuelos’ (granparents) that travel the America’s on a 4X4, you are a real inspiration, we admire your spirits and we love to see you over in Europe some time. And finally to all of you, friends and family for following us along the way and giving us your thoughts and love. In the meantime, we wish you all a wonderful Christmas and we will see you in the next trip!!!!

Ara ja som a casa i aquest es el final de la nostra Aventura Panamericana, mes de 4 mesos de grans experiències, magnífics paisatges i gent meravellosa durant tota la travessia. Una experiència que recordarem en anys. Ens agradaria de mencionar i fer agraïments a certa gent:
Primer de tot a la Marie-France i el Brian, heu estat una inspiració per nosaltres i una magnifica font de informació, la vostra pàgina web ha estat com una bíblia per nosaltres. Us desitgem molt bona sort en la vostra futura aventura amb sidecar. Al Dan Toporoski, un home generós i agradable que ens va ajudar i regalar el seu temps lliure quan vam passar per San Diego, el Dan es una font de coneixements sobre Mèxic i Guatemala a on ell ha fet incomptables viatges amb la seva moto durant anys. Moltes gràcies Dan i records a la teva esposa Teresa i a els amics del club de motos BMW de San Diego, vam gaudir d’un esmorzar molt agradable amb tots vosaltres! A Jorge Neira, un Xilè de Iquique per aconseguir el miracle logístic de enviar dues rodes per la nostra moto des de Xile fins a La Paz,  a Bolívia quan estàvem perduts i amb les rodes pelades, i per confiar en nosaltres sense haver-nos conegut abans. També ens va donar molts bons consells sobre rutes per Bolívia i Xile. A la Marta i el Kurt, per un sopar molt agradable a un restaurant del poblet de Monticello, a l’estat americà de Utah, va ser un plaer coneix-se’ls i esperem que el seu viatge somniat a Irlanda es faci realitat aviat. Al Denis, gràcies per la xerrada que vam petar a  la tenda de BMW Motorrad de Seattle i també per els consells sobre les millors rutes a l’estat de Washington. A la Hanna, la nostra ciclista preferida i un esperit pur com els que no es fan. Va ser un plaer haver-te conegut a Panama i et desitgem el millor en el que et queda de viatge, esperem les teves magnifiques fotos i et seguirem en el que et queda de viatge. Al Mauricio i el seu equip de mecànics a Ruta 40 BMW Motorrad a Medellín, moltes gràcies per la vostra assistència. A la Socorro i el Rodolfo, los abuelos peregrinos que viatgen en 4X4 per totes les Amèriques, sou una inspiració total per nosaltres, els admirem i esperem veure’ls per Europa algun dia. I per acabar moltes gràcies a tots vosaltres família i amics que ens heu anat seguint durant tot el viatge deixant-nos missatges i comentaris. Us desitgem a tots un molt bon Nadal i ens veiem a la propera aventura!!