From Nicaragua to Colombia / De Nicaragua a Colòmbia

Last time we spoke to you we were in Nicaragua organising a truck to bring us and the bike over to the Costa Rica border where the tire was being sent by the BMW people from San Jose. Truck arrived, unloded the bike with no problems and off we went. Turn out to be quite a nice day and relaxing to be driven for a change. Unloaded the bike from the truck at the border, arranged our paperwork and crossed to Costa Rica. The tire was being kept for us in a bus office which closed at 17:30 by the Costa Rica Immigration office. Bearly made it, estress levels up to 190% but got the tire at the end, drove to a petrol station and changed it ourselves before heading to find a place to stay for the night. 

L’últim cop que vam publicar un post estàvem a Nicaragua organitzant una camioneta per que ens portés a nosaltres i a la moto cap a la frontera amb Costa Rica, a on ens esperava la roda que ens enviaven es de la BMW de San Jose. La camioneta va arribar, vam posar la moto sense cap problema i vam anar tirant. Va acabar sent un viatge molt agradable i molt relaxant que algú altre condueixi per tu. Vàrem baixar la moto un cop vam ser a la frontera, vam arreglar tots els papers a immigració i  la duana i vam creuar a Costa Rica. La roda la tenien guardada a una oficina d’autobús que tancava a les 17:30 a prop de la oficina de immigració. Vam arribar pels pels, els nivells d’estrés van pujanr a un 190% però al final vam arribar a temps, vam anar a una benzinera i vam canviar la roda nosaltres per ja partir fins a trobar un lloc on passar la nit.

Happy trucking

Costa Rica was a beautiful place, a little more expensive than the rest of the central American countries but clean and with loads of nature everywhere. Certainly sorry not to have more time to explore it, perhaps for another time.

Costa Rica es un país molt bonic, una mica mes card que la resta dels països del centre d’Amèrica però net i ple de natura per tot arreu. Ens he sap greu de no contar amb més temps per aquest viatge per visitar mes coses d’aquest país, potser per un altre viatge.

 Two days later we found ourselves crossing over to Panama. By this stage the border crossings got easier and we were doing all the paperwork ourselves, luckily did not require the services of the fixers that keep hasseling you at every crossing offering to help you for a few dollars like we did on the first crossings. Not much to report about Panama except there was cops everywhere on the road and everyone was under the speed limit (road fines are severely high if caught speeding, specially if you are a white european!).  Unfortunately got stopped for exceeding the speed limit on a wide strech of freeway just outside a town. We were travelling below the max motorway speed but did not realised we where still the town limits (even tough there was no one or no house to be seen around). As always your heart nearly falls out of your bottom when you see a cop waving you down and he proceeds to tell you about the seriousness of your crime obviously in the hopes of you offering a donation to his pension fund or his Friday night beer fund!!! On the other hand is proving most helpful being a female spanish speaker with a bit of soccer knowledge to wiggle your way out of situations like this. After a bit of a sweet talk and us thinking we were sorted the cop did not like to hear Eva was a Barcelona FC supporter as he himself was a very active Real Madrid fan (major confict here!). So immediately told him what a fantastic team he had specially with the new coach Maurinho (thank god I remember the name!!) so a big smile came upon his face and told us to go away and take care, whew.....that was a close one as he was asking for $100!!!

Dos dies desprès ja ens trobàvem a Panama. Per aquestes dades ja ens era molt mes fàcil manejar tot el relacionat amb passar les fronteres sense necessitat de l’ajuda dels locals que sempre t’empaiten a cada entrada per ajudar-te per uns quants dollars, tal i com vam necessitar al principi del viatge. No gaire mes a dir sobre Panama, sinó que hi havia policia per tot arreu a la carretera, la gent no passava ningú del màxim permès de velocitat (les multes son bastant severes, especialment si ets blanc i europeu!!!). Malauradament vam ser parats per un policia de tràfic per passar del límit a un tros de autopista ben ampla a les afores d’una zona urbanitzada. Anàvem conduint per sota del màxim de velocitat permès en aquella autopista però es veu que encara estàvem dins la zona urbana (encara que no hi havia ni deu ni tan sols cap casa!). Com sempre en aquestes situacions se’t cau l’anima als peus quant veus al poli fent te senyals per que paris i mentre t’explica la seriositat del tema mentre per dins ell ja va contant els calerets que pot fer de nosaltres per col·laborar amb una donació per el seu pla de jubilació o per la cervesseta que es pegarà aquesta nit a la nostra salut!!! Per altra banda el fet de ser dona castellanoparlant i amb una mica de idea sobre futbol pot ser de la teva ventatge. Desprès d’una xerradeta per anar calmant la cosa i quan ja pensàvem que ho teníem tot guanyat quan em pregunta d’on soc i li dic que de Barcelona i començo a parlar del Barça i el gran equip que es surt el tiu tot serio i diu que ell es del Real Madrid (un punt altament conflictiu!!!!!). En aquest moment jo canvio la història i li dic que aquest any amb el Maurinho ho tenen molt be i tot el rotllo (menys mal que m’enrecordava del nom del nou entrenador!) es va posar a somriure i ens diu que no pasa res, que anem tirant pero amb compte que no torni a pasar, uffff....menys mal, ens haguès costat la broma uns $100!!!!

Initially we had in mind to fly ourselves and the bike from Panama to Colombia (Medellin) as there is a strech of jungle between this two countries about 100miles wide (The Darien Gap) that is impossible to cross by land unless you are a coke smuggler or some other kind of bandido. To our surprise prices had gone up madly in a short space of time, and after hearing the possibility of crossing over by boat we decided to save a few bop and explore that route. We got in contact with an Austrian guy called Fritz-the-cat wich crosses from the small the port of Carti in Panama to Cartagena de Indias in Colombia on a catamaran. The trip took 5 days, the first 3 exploring the almost deserted tropical islands of San Blas in Kuna Yala territory of the coast of Panama and then 1 day and half sailing to Colombia. The Kunas aret he native people of this region of Panama, which still leave in this mountainous region and also in some of the islands and are a self-contained autonomous society, with their own rules and culture. The road to the little port of Carti went thought a preserved Kuna park with a rollercoaster tipe of road, surely not for the fainthearted but beautiful. At the start of this road we met a lovely Swedish girl, Hanna who is doing the same trip as us but on a bicycle and started in Vancouver over a year ago, tough woman, that was not an easy drive on a motorcycle, nevermind without a motor! Loaded the bike onto the catamaran and took off to the paradise islands. This trip slowed our progress but it was nice to get time to relax and see something totally diferent. As you can see from the photos the islands where idilic, white sand, turquoise cristal clear warm water, loads of palm trees and peaceful.

En un principi la idea era volar la moto i nosaltres de Panama a Colòmbia (Medellín) amb avio ja que hi ha una franja de terreny selvàtic d’uns 160Km d’ample (L’estret de Darien)  que es quasi impossible de creuar si no ets un traficant de droga o un de la ‘guerrilla’. Malauradament els preus del avió han pujat com l’escuma en molt poc temps i quan vam sentir sobre la possibilitat de creuar per mar vam decidir estalviar uns quants dòlars i explorar aquesta possibilitat. Ens vam posar en contacte amb un tiu Austríac que es diu Fritz-the-Cat que fa el trajecte des del petit port de Carti a Panama fins a Cartagena de Indias a Colòmbia. El viatge va ser de 5 dies, els 3 primers explorant les illes tropicals quasi desèrtiques de San Blas al territori dels Kuna Yala a la costa de Panama un dia i mig de viatge a alta mar fins a Colòmbia. Els Kunas son un poble natiu de Panama que encara viuen a les muntanyes i a les illes d’aquesta zona i funcionen com a una autonomia amb les seves pròpies lleis i cultura. La carretera fins el petit port de Carti passa per un parc protegit propietat dels Kunas, una carretera com una muntanya rusa, no apte pels no aventurers però molt bonica. Al principi d’aquesta carretera ens van topar amb una noia molt maca sueca, la Hanna, que fa el mateix viatge que nosaltres però en bicicleta, va començar a Vancouver i ja porta un any de viatge, una tia molt valenta, si la carretera ja era dura en moto imagina’t en bici! Un cop allà vam pujar la moto al catamarà i vam començar la aventura al mar. Aquest viatge en mar ens fa perdre una mica mes de temps en el nostre viatge però ha valgut la pena per poder relaxar-nos i veure quelcom totalment diferent. Tal i com veureu a les fotos aquestes illes son idíl·liques, sorra blanca, aigua totalment transparent i de color turquesa, palmeres per tot arreu i molt tranquil.

Road to Carti

Traditional Kuna dress

Port of Carti

Beauty's on the boat

 Arrived in Cartagena 5 days later, with a lovely Colonial town centre. After clearing bike papers with customs we motored on to Medellin, getting out of the city was quite an experience and certainly a baptism of fire for what was waiting for us on the roads of Colombia. On paper it looked like to easy riding days but it turn out to be 2 very full on driving journeys, especially the second day when we started to ascent the mountains. Amazing to see the conditions and places some people are living in here, makes you appreciate what you have at home. Quality of driving has definetely taken a nose dive since we got to Colombia, everything seems a lot harder, and need 14 eyes in the back of the head trying to cover all the angles. This is a beautiful country with genuinely nice people everywhere you turn, even cops aret he most friendly and helpful beings. There seems to be a nice sense of relief here by the locals since the Uribe party took over the power a few years ago, eliminating the guerrilla conflicts and having push them to the most remote parts of the country. Yesterday the news of having caught one of the most ruthless guerrilla commanders filled the news for the day, nd everyone seem quite happy about this. We got chating to a cop at a military check point two days ago, he was too very optimistic about the progress of his country but told us that at that very point of the road where we standing it would not have been possible for us as tourist to travel by (high possibility of kidnapping) or even for them to be patrolling the road even tough there was 6 or 7 armed cop/soldiers by their selves.

Vam arribar a Cartagena 5 dies desprès,  una ciutat amb una centre estil Colonial molt bonic. Desprès de passar tot un dia per aconseguir papers per la moto a la duana vam tirar cap a Medellín. Sortir de la ciutat va ser tota una experiència, una iniciació pel que haurà de ser la resta del nostre viatge per carreteres Colombianes. Sobre el mapa semblava una ruta fàcil, d’uns dos dies fins a Medellín però va acabar sent una ruta difícil amb dos dies ben durs de viatge, especialment en quant vam començar a pujar les muntanyes. Ens va xocar de veure les condicions en que molta de la gent viu per aquí i ens fa apreciar mes el que tenim a casa. La qualitat de conducció en el nostre viatge ha baixat notòriament des que som a Colòmbia on s’hi necessiten 14 ulls per mantenir tots es angles coberts. Es un país meravellós amb una gent de bon cor allà on vagis, fins i tot es policies son amables i servicials. Ens assembla que la gent està bastant contenta des que el president Uribe va entrar al govern, amb la eliminació gradual del conflicte amb les guerrilles i  l’arraconament de es mateixes cap a les parts mes remotes i selvàtiques del país. Ahir mateix la noticia de que havien capturat a un dels caps mes sanguinaris dels FARC va omplir televisions i ràdios a tot arreu, on la gent ho celebrava amb alegria. Vam tenir la oportunitat de parlar amb un policia-militar (aquí es quasi el mateix) i ens va explicar que no gaire enrere nosaltres no hi podíem passar per aquell lloc de la carretera on érem (amb molt alt risc de ser secuestrat) o fins i tot per a ells (eren uns 6 o 7 policies armats) de ser-hi allà tots sols. 

Now in Medellin, our beloved bike being serviced and our bottoms resting until the morning when we will hit the road once again.

Ara a Medellin, la nostra estimada moto està pasat una revisió al taller i nosaltres descansant fins a demà quan tornarem de nou a la carretera.